Entorn al dret a l’habitatge, els desnonaments i l’ocupació d’edificis. El cas de Torre Baró a Nou Barris

Segurament part de la ciutadania no compren, i fins i tot no comparteix, fets com l’ocupació de l’edifici municipal a Torre Baró pel moviment social que lluita contra els desnonaments (500X20, 15M, Associacions Veïnals…) per allotjar-hi famílies afectades. D’altres potser considerin un error renunciar a l’ocupació després d’arribar a un acord amb l’Ajuntament de Barcelona. Són moltes coses alhora i complicades, però provarem d’explicar-les.

 

La Constitució diu que tothom té dret a gaudir d’una vivenda digna i que els poders públics (governs, ajuntaments, administracions...) faran efectiu aquest dret (art 47 CE). Per aconseguir-lo, haurien d’haver pres totes les mesures necessàries per a evitar la bombolla immobiliària, l’especulació urbanística, les clàusules hipotecàries abusives, els desnonaments... Aquestes eren les obligacions dels partits que governaven, i no pas permetre que l’economia tingui una indigestió de totxo, enfonsar les caixes (que eren de tots) per acceptar la dació en pagament als grans constructors però no a la ciutadania, rescatar als bancs retallant els serveis públics...

 

Des d’ICV-EUiA sempre ho hem cregut i vàrem denunciar les causes i els efectes de la bombolla sobre la ciutadania i presentat propostes, com la dació en pagament des de l’any 2007, la creació d’un parc públic amb les vivendes dels bancs nacionalitzats... però les majories combinades de PP-CiU, PSOE-CiU van impedir que es fessin realitat.

 

I on es troba el recolzament legal de les ocupacions? El dret a la propietat privada està limitat per la seva funció social d’atendre les necessitats públiques o l’interès social (art 33 CE), però s’exigeix que els límits es defineixi per llei o facin mitjançant expropiació.

 

Per fer real el dret a una vivenda cal que les normes desenvolupin les diferents vies d’accés (propietat, lloguer, acollida, ús per ocupació com a determinats països europeus...) en funció de les necessitats i situacions personals. Per això durant el govern d’esquerres de la Generalitat, ICV-EUiA impulsà la Llei de l’Habitatge de Catalunya on es preveïa el lloguer forçós de l'habitatge privat, que hauria abaixat els preus i, ara, donar un destí a les grans promocions buides, un parc social de vivendes per atendre a les persones en risc d’exclusió i altres mesures que CiU va esborrar de la llei.

 

Quan es tracta de l’ocupació d’habitatges públics com els de Torre Baró (comprats per 16 milions d’euros per pagar els deutes de la constructora amb els bancs), la situació és més complexa doncs les Administracions estan obligades a solucionar els problemes, com són les necessitats de les persones desnonades o en risc d’exclusió, i complir amb la seva responsabilitat de fer efectiu el dret a l’accés a l’habitatge.

 

L’Ajuntament pot dir que la seva intenció era llogar aquestes vivendes, però els requisits exigits deixen fora a la majoria de famílies de Nou Barris, siguin desnonades, en atur total o parcial, monoparentals o mileuristes. En aquest cas, encara que tampoc és legal, existeix una justificació moral de l’ocupació, que ha servit al moviment social de Nou Barris (500X20, 15M, Associacions Veïnals…) per a negociar amb el Districte solucions: atenció del afectats al Centre d'Urgències i Emergències Socials, estudi de criteris d’adjudicació de vivendes, taula de treball amb les entitats.

 

Els compromisos assolits coincideixen amb moltes de les propostes presentades per ICV-EUiA al Districte de Nou Barris.

 

http://coalicioicveuianoubarris.blogspot.com.es/2013/05/si-es-pot-cap-desnonament-nou-barris-14.HTML

http://coalicioicveuianoubarris.blogspot.com.es/2013/03/els-desnonats-esperen-resposta-del.HTML

http://coalicioicveuianoubarris.blogspot.com.es/2012/05/propostes-dicv-euia-al-plenari-del.html

http://coalicioicveuianoubarris.blogspot.com.es/2011/11/plenari-del-consell-de-districte-de-nou.HTML

Segurament molts haguessin volgut mantenir l’ocupació, i podria ser necessari si l’Ajuntament de Barcelona incompleix, però hem de tenir el cap fred. D’una banda, aquestes famílies, afectades per llargs processos de desnonaments i atur, no deuen veure afegit el patiment de ser víctimes de nous assetjaments. D’altra, el moviment social entorn a la dació en pagament i els desnonaments, per enfortir-se, necessita ampliar la seva acció de les solucions individuals a les alternatives generals. D’ells dependrà a Nou Barris la capacitat de fer propostes, participar i controlar l’activitat de l’Ajuntament en aquesta matèria.

 

L’activitat associativa i la mobilització ciutadana tenen un paper molt important per a conscienciar i reaccionar davant les injustícies, però no podem oblidar que el següent pas necessari és canviar les normes. Podem recollir milions de signatures però ens manca tenir la majoria als llocs on es prenen les decisions (com quan vam aconseguir les beques menjador, els àpats de la gent gran en companyia, la tarja rosa...)  o no seran possibles noves mesures socials. Per això, també és important la participació i el compromís de la ciutadania amb els partits polítics que volen transformar la realitat dia a dia.

 

Més noticies relacionades:

http://coalicioicveuianoubarris.blogspot.com.es/2013/05/icv-euia-exigeix-garanties-de.HTML

http://www.btv.cat/btvnoticies/2013/05/17/icv-euia-exigeix-garanties-de-compliment-de-lacord-sobre-torre-baro/

http://www.iniciativa.cat/bcn/news/45168