Segurament part de la ciutadania no
compren, i fins i tot no comparteix, fets com l’ocupació de l’edifici municipal a Torre Baró pel moviment social que lluita contra els
desnonaments (500X20, 15M, Associacions Veïnals…) per allotjar-hi famílies afectades. D’altres potser considerin un error renunciar a l’ocupació després
d’arribar a un acord amb l’Ajuntament de Barcelona. Són moltes coses alhora
i complicades, però provarem d’explicar-les.
La Constitució diu que tothom té dret a gaudir d’una vivenda digna i que
els poders públics (governs, ajuntaments,
administracions...) faran efectiu aquest
dret (art 47 CE). Per aconseguir-lo, haurien
d’haver pres totes les mesures necessàries per a evitar la bombolla
immobiliària, l’especulació urbanística, les clàusules hipotecàries abusives,
els desnonaments... Aquestes eren les
obligacions dels partits que governaven, i no pas permetre que l’economia
tingui una indigestió de totxo, enfonsar les caixes (que eren de tots) per
acceptar la dació en pagament als grans constructors però no a la ciutadania,
rescatar als bancs retallant els serveis públics...
Des d’ICV-EUiA sempre ho hem cregut i vàrem denunciar les causes i els
efectes de la bombolla sobre la ciutadania i presentat propostes, com la dació en
pagament des de l’any 2007, la creació d’un parc públic amb les vivendes dels bancs nacionalitzats... però les
majories combinades de PP-CiU, PSOE-CiU van impedir que es fessin realitat.
I on es troba el recolzament legal de les ocupacions? El dret a la propietat privada està
limitat per la seva funció social d’atendre les necessitats públiques o
l’interès social (art 33 CE), però
s’exigeix que els límits es
defineixi per llei o facin mitjançant expropiació.
Per fer real el dret a una vivenda cal que les normes desenvolupin les
diferents vies d’accés (propietat, lloguer, acollida, ús per ocupació com a
determinats països europeus...) en funció de les necessitats i situacions
personals. Per això durant el govern d’esquerres de la Generalitat, ICV-EUiA impulsà la Llei de l’Habitatge de
Catalunya on es preveïa el lloguer forçós de l'habitatge privat, que hauria
abaixat els preus i, ara, donar un destí a les grans promocions buides, un parc social de vivendes per atendre
a les persones en risc d’exclusió i altres mesures que CiU va esborrar de la
llei.
Quan es tracta de l’ocupació d’habitatges públics com els de
Torre Baró (comprats per 16 milions d’euros per pagar els deutes de la
constructora amb els bancs), la situació és més complexa doncs les Administracions estan obligades a solucionar els problemes,
com són les necessitats de les persones desnonades o en risc d’exclusió, i complir amb la seva responsabilitat
de fer efectiu el dret a l’accés a l’habitatge.
L’Ajuntament pot dir que la seva intenció era llogar aquestes vivendes, però els
requisits exigits deixen fora a la majoria de famílies de Nou Barris, siguin
desnonades, en atur total o parcial, monoparentals o mileuristes. En aquest
cas, encara que tampoc és legal, existeix una justificació moral de l’ocupació, que ha servit al moviment social de Nou Barris (500X20, 15M,
Associacions Veïnals…) per a negociar
amb el Districte solucions: atenció del afectats al Centre d'Urgències i Emergències Socials, estudi de criteris
d’adjudicació de vivendes, taula de treball amb les entitats.
Els compromisos assolits coincideixen amb moltes de les propostes presentades per ICV-EUiA al Districte de Nou Barris.
Segurament molts haguessin volgut mantenir l’ocupació, i podria ser necessari si l’Ajuntament de Barcelona incompleix, però hem de tenir el cap fred. D’una
banda, aquestes famílies, afectades
per llargs processos de desnonaments i atur, no deuen veure afegit el patiment de ser víctimes de nous assetjaments.
D’altra, el moviment social entorn a la
dació en pagament i els desnonaments, per enfortir-se, necessita ampliar la seva acció de les solucions individuals a les
alternatives generals. D’ells dependrà a Nou Barris la capacitat de fer propostes, participar i controlar
l’activitat de l’Ajuntament en aquesta matèria.
L’activitat associativa i la mobilització ciutadana tenen un paper molt
important per a conscienciar i reaccionar davant les injustícies,
però no podem oblidar que el següent pas
necessari és canviar les normes. Podem recollir milions de signatures però
ens manca tenir la majoria als llocs on
es prenen les decisions (com quan vam aconseguir les beques menjador, els
àpats de la gent gran en companyia, la tarja rosa...) o no
seran possibles noves mesures socials. Per això, també és important la participació i el compromís de la ciutadania amb
els partits polítics que volen
transformar la realitat dia a dia.
Més noticies relacionades:
http://coalicioicveuianoubarris.blogspot.com.es/2013/05/icv-euia-exigeix-garanties-de.HTML
http://www.btv.cat/btvnoticies/2013/05/17/icv-euia-exigeix-garanties-de-compliment-de-lacord-sobre-torre-baro/
http://www.iniciativa.cat/bcn/news/45168
