Comencem una tardor en un context que podem considerar històric i
que deixa entreveure alhora nous aires de canvi però també d'incertesa.
On la ciutadania perd més la seva confiança en un sistema
institucional i polític, del qual molts s'omplen la boca dient-ne
democràcia, però que a la vegada s'utilitza per negar a la ciutadania el
dret universal a ser escoltat mitjançant les urnes.
Quan dia si i dia també surten casos de corrupció i mala praxi de
l'ús del poder, se'ns cauen ídols a terra ja que tenim el mal costum de
col·locar-los en un pedestal, i encara avui ens volen donar lliçons de
moralitat. Tant a Espanya com a Catalunya predominen les portes
giratòries i veiem cada cop més que el govern està en mans de les grans
multinacionals i entitats financeres enlloc d'estar al servei de la
ciutadania que els ha dipositat la seva confiança mitjançant el vot.
Una vella Europa centrada en mantenir el seu estatus entre
socialistes i conservadors que pacten repartir-se el pastís del poder
mentre ofeguen la ciutadania amb polítiques restrictives del dèficit i
al mateix temps rescaten mitjançant diners públics als bancs que han
provocat que estiguem com estem.
Un Ajuntament de BCN que prioritza beneficiar els interessos dels
operadors turístics incrementant el número de places hoteleres i
apartaments turístics, provocant les primeres revoltes ciutadanes a la
Barceloneta. Fent la major despesa d'inversió en eixos comercials de
luxe com passeig de Gràcia i Diagonal, escoltant només als interessos
del comerç elitista o a grans multinacionals, afavorint l'increment del
sostre comercial a l'Heron City en detriment del petit comerç.
I com trobem Nou Barris? Tal i com la vam deixar abans de l'estiu:
desnonaments exprés cada setmana; taxes d'atur per damunt de la mitjana
de BCN; més treballadors i treballadores en risc de pobresa perquè no
reben cap prestació; un inici de curs escolar on s'han reduït els ajuts
de menjador, ràtios d'alumnes per aula al nivell dels anys 70 i més
fills i filles de treballadors que veuen frustrades les seves
possibilitats de continuar estudiant perquè els preus de les matrícules i
materials li són prohibitius; una sanitat pública que cada dia que
passa el conseller Boi Ruiz s'encarrega de desmantellar en benefici de
la patronal privada.
En aquesta situació, el veïnat de Nou Barris no és un actor passiu
sinó, ans al contrari, dels més actius i no és aliè del que se li està
prenent. Van liderar aquest estiu les protestes a l'Hospital Vall
d'Hebron contra els tancaments de plantes i el dèficit en les
assistències dels CAP reclamant i aconseguint la compareixença del
conseller de Salut al Parlament de Catalunya.
El veïnat continua amb les mobilitzacions contra la pujada del
preu del transport públic del qual el govern es nega a replantejar la
baixada, sense oblidar el recolzament i acompanyament diari que el
veïnat fa a les famílies que veuen perillar la seva vivenda mitjançant
desnonaments lesius que atempten contra la seva dignitat com a persones.
I davant d'aquesta realitat, ICV-EUiA continua al costat del
veïnat recolzant i presentant propostes per revertir el desmantellament
de lo públic i reivindicar el paper actiu de la ciutadania i agents
socials per participar en les preses de decicions que afecten a la seva
vida.
Mònica Palet Montero
Consellera Portaveu ICV-EUiA
Districte de Nou Barris
