Han passat vint-i-tres
anys des de que,
a l’any 1990, un enfonsament a Turó de la Peira provocà la mort d’una persona i
visualitzà el problema de les 13.000
vivendes afectades per l’aluminosi i la carbonatosi a Barcelona.
Les Associacions Veïnals van exigir a la Generalitat solucions
pels habitatges afectats i, davant la
manca de resposta del govern de CiU, el veïnat de Nou Barris protagonitzà
manifestacions i talls de trànsit, perquè a Trinitat Nova i Turó de la Peira es
trobaven la meitat dels 4.171 pisos que s’enderrocarien a la nostra ciutat.
La mobilització ciutadana
fou llarga i fins 1999 no s’aconseguí el Pla de Remodelació de vivendes de
Trinitat Nova, pel qual
la Generalitat, mitjançant l’Incasòl reconstruiria 900 vivendes pels afectats,
i l’Ajuntament de Barcelona s’encarregaria de les voreres i jardins.
Als propietaris ningú
els regalava res: ells posaven els terrenys, pagaven per un nou pis i un
pàrking (encara que
no el necessitessin) o renunciaven a la
propietat a canvi d’un lloguer social, en benefici de la Generalitat.
CiU endarrereix el seu
compromís amb els afectats i fins el 2003 únicament havia lliurat unes 60 vivendes a Trinitat Nova (Xafarines).
Els governs d'esquerres
de l'Ajuntament i la Generalitat, amb la participació d’ICV-EUiA, vam
prioritzar la construcció de nous habitatges a Trinitat Nova: entre 2004 i 2010
aconseguim 510 vivendes més (encara que les darreres van ser lliurades per CiU)... Es podia haver
fet més, potser sí, però no hem d’oblidar que algunes expropiacions es van
endarrerir per reclamacions judicials i que els governs d’esquerres també impulsàvem la finalització d’altres
projectes semblants (Turó de la Peira, Verdum...) i la resolució de moltes de les mancances de 23
anys de governs de CiU (comarques sense hospitals públics, depuradores i
potabilitzadores d’aigües, projectes de transport públic com la línea 9...).
Els nous governs de CiU han
tornat a deixar el barri de Trinitat Nova l’estacada: no compleixen ni compromisos ni terminis
d’inversió i porten tres anys sense impulsar cap de les promocions pendents. I el que és més greu, són insensibles al
patiment de la gent de Trinitat Nova, les 128 famílies del bloc D, que
porten dècades esperant i vivint en riscs a unes edificacions que es poden
enfonsar o caure a pedaços.
Per això ICV-EUiA ha presentat una proposició a l'Ajuntament
de Barcelona per a reallotjar immediatament les 133 famílies afectades, i
aquesta ha estat aprovada el passat 18 d’abril.
Això demostra que és un
problema de voluntat, no de diners, doncs els governs de Mas i Trias no tenien
cap problema a gastar milions d’euros al Circuit de Montmeló, la reforma del passeig de Gràcia en benefici de les tendes de luxe, la construcció
d’un port pels iots de milionaris...
ICV-EUiA seguirem
lluitant al costat del veïnat: al barri a peu de carrer, i a les institucions,
donant veu i proposta a demandes justes com les dels nostres veïns i veïnes de
Trinitat Nova.
