27 nov. 2013

Crònica i imatges de l'acte de la campanya d'ICV-EUiA en defensa de les pensions a Nou Barris

Més d'una trentena de persones, han participat a l'acte públic de la campanya a Nou Barris en defensa de les pensions, impulsada per ICV-EUiA.

Mònica Palet , consellera portaveu del grup municipal d' ICV-EUiA al districte de Nou Barris, ha presentat l'acte i les persones que intervindrien tot seguit: Pere Fernàndez (conseller portaveu adjunt del grup municipal d' ICV-EUiA al districte de Nou Barris), Albert Recio (representant de la FAVB a l'acte i economista i professor de la UAB), David Companyon (diputat d'ICV-EUiA al Parlament de Catalunya) i Jordi Guillot (Senador d'ICV-EUiA).

Pere Fernàndez , ha explicat la caracterització de la campanya a Nou Barris en defensa de les pensions que realitza ICV-EUiA. Una campanya dissenyada de forma participativa, amb la convocatòria d'una Trobada Oberta d'Activistes Socials (TOAS), que te una primera fase informativa i explicativa, amb  6 tenderols al carrer, un acte públic i multiplicitat d'accions comunicatives (cartelleria clàssica i xarxes socials). Acte públic amb presència d'agents socials, per que l'atac al caire social de la democràcia i a la mateixa democràcia ha anat acompanyat d'un atac sistemàtic als contrapesos socials i polítics que podien exercir de resistència i de construcció de proposta i alternativa.

Avui, ens acompanya en aquest acte la FAVB, un contrapès social de primer ordre, en la ciutat de Barcelona, a les polítiques neolliberals, no només per la seva capacitat de resistència, sinó també per ser un agent social que pot jugar un paper molt rellevant en la construcció de l'alternativa. Tot recordant que  aquesta primera  fase de la campanya Nou Barris conclou aquest dissabte #30N, amb 2 tenderols informatius, ha fet una crida a participar a una segona  TOAS per tal d'impulsar una segona fase de la campanya.

Tot seguit, ha encetat el segon bloc, consistent en explicar l'impacte en Nou Barris de la contrareforma i retallada de les pensions.

De forma prèvia a la crisi-estafa, Nou Barris ja patia les desigualtats. El nivell formatiu la ciutadania de Nou Barris és inferior a la mitja de la ciutat i del país. Això tenia un impacte en desigualtat de retribucions del treball al llarg de tota la vida laboral i el conseqüent impacte futur en la desigualtat d'imports de les prestacions de les pensions. El mapa d'indicadors de renda i de desigualtats entre els barris de Barcelona, son respecte de Nou Barris indicadors fonamentals d'imports i desigualtats en salaris i pensions.

D'entre les conseqüències de la crisi-estafa en la  ciutadania de Nou Barris es troben l'atur de llarga durada (en molt casos en la fase d'esgotament de la prestació contributiva) que tindrà un impacte futur en les pensions d'aquestes persones (en tots els casos per la reducció de la base de cotització i en alguns per la pèrdua de  temps mínim de cotització exigible per a accedir a la pensió contributiva) i la pressió a la baixa dels salaris que, al reduir les bases de cotització presents, reduirà les pensions futures.

Respecte de les actuals generacions de pensionistes de Nou Barris, la retallada de les pensions tindrà efectes directes en tots i totes elles i efectes indirectes en els nuclis familiars intergeneracionals que viuen d'una prestació de jubilació (avis i avies que estan donar sostre i alimentació a fills/es nets/es). Si abans de la crisi, el reagrupament familiar era una vessant de les migracions, avui, a Nou Barris, ho és en la vessant de reagrupament familiar intergeneracional auctocton, com a xarxa solidaria.

Albert Recio ha denunciat que darrera de les polítiques d'atac al sistema públic de pensions hi ha els interessos del poder financer i que per tal d'amagar el caire ideològic de les mesures, cerquen la falsa legitimitat tècnica d'una "Comissió d'Experts", plena d'economistes dretans de la Fundació Fedea.

Respecte a l'envelliment de la població (per l'augment de l'esperança de vida) ha manifestat que si té un impacte d'increment de la despesa a càrrec de la Seguretat Social. Però, alhora, pot ser motor de nous ingressos públics (fiscals i cotitzacions socials a la Seguretat Social) a partir de generació d'activitat i ocupació en sector d'atenció a la gent gran, afegidament a què hauria d'equiparar-se la sortida de persones grans de la vida laboral a l'entrada de joves.

Igualment ha denunciat que la dreta, per tal de presentar com a insostenible el sistema públic de pensions, generi alarma social amb el fet que s'està utilitzant el Fons de Contingència de la Seguretat Social, quan aquest és precisament un instrument anticíclic (generar superàvit en etapes de creixement que s'utilitzaran per a finançar dèficits en etapes de crisi). 

Finalment, ha denunciat  que incrementar l'edat de jubilació, equival a retallar  l'import de les pensions, donat que en multiplicitat d'ocasions l'edat de jubilació no és una decisió lliure i voluntària de la persona treballadora, sinó que  està condicionada per factors com la salut, l'esforç físic de moltes professions o simplement la decisió de les empreses de prescindir de les persones treballadores de més edat.

Ha exposat que la reducció dels salaris (mesurable amb diferents indicadors, entre els quals la seva pèrdua percentual dels salaris en la riquesa generada) genera la reducció de les cotitzacions a la seguretat social, base del seu finançament.

El debat entorn les pensions està interrelacionat amb els debats entorn l'atur,  els drets laborals, la política fiscal i la distribució de la riquesa.

Si plantegem escenaris de futur, cal preguntar-se si amb aquest model una futura etapa de creixement econòmic farà recuperar drets ara perduts. Si està clar que el govern del PP, amb la  contrareforma actual de les pensions, ha optat per que una part de l"ajust econòmic" recaigui en un "ajust" de les pensions, situant la seva revalorització per sota de l'increment de l'IPC:

Ha conclòs la seva intervenció assenyalant que els sistemes privats de pensions constitueixen un autèntic "timó"

David Companyon ha començat la seva intervenció repartint un full, a partir del qual s'ha preguntat, en veu alta, com és possible d'entendre la nova formula de revalorització de les pensions. El factor de revalorització anual és d''impossible control.

A continuat desmuntat una de les mentides del PP "les pensions pugen", quan realment baixen un 2%.
Quan el PP llença el missatge "s'incrementa el temps de vida de la gent i això fa insostenible l'actual model de sistema públic de pensions",  està fent campanya a favor dels sistemes privats de pensions. Si el sistema públic treballa sense ànim de lucre i el privat amb ànim de lucre i especulatiu, si el públic fos insostenible, el privat encara ho seria més. El PP pretén transferir  la gestió de les pensions als mateixos que han gestionat l'estafa de les preferents.

Al llarg de tota la història de la humanitat, s'ha anat incrementant l'esperança de vida de la gent. És ara, per primer cop, que es retallen les pensions presents i també les pensions futures. Això constitueix tot un robatori organitzat.

Una segona mentida del PP és afirmar que l'import de les pensions és massa alt i insostenible. L'import mig d'una pensió, a Espanya, és de 850,00 €.

La crisi-estafa ha incrementat les desigualtats (s'ha incrementat el número de persones milionàries a Espanya). Cal canviar la política fiscal i combatre el frau fiscal (90.000 milions € a Espanya i 16.000 milions € a Catalunya) per tal de garantir els drets socials.

Ha conclòs la seva intervenció amb una crida a empoderar-se i organitzar-se. Imprescindible per tal que la política no te la facin, tot recordant la frase d'en Joan Fuster que reprodueix l'eina 2.0 participativa www.jofaigpolitica.cat

Jordi Guillot ha assenyalat la importància de la campanya explicada i dissenyada per ICV-EUiA Nou Barris.

Ha afegit que si volem que aquestes polítiques antisocials no siguin irreversibles, cal acompanyar a la mobilització social amb una  derrota en les hurnes al PP i a UPyD, en 2015.

Tot seguit ha afirmat que ICV-EUiA serem especialment berigerants en la defensa de dos col·lectius: la infància i la gent gran. En tant que col·lectius que no tenen capacitat de resposta per si mateixos.

Ha volgut remarcar l'anàlisi que, efectivament, molta gent viu de la pensió dels avis.

Ha afegit que la defensa de l'estat del benestar és un repte per les esquerres i que nosaltres defensem una economia al servei de les persones.

Respecte de les pensions, ha afirmat que és cert que al moment actual, les cotitzacions a la seguretat social no cobreixen el 100% (oi fan en un 98%) de les pensions. I que la previsió per al 2014 és que la Seguretat Social tanqui exercici amb un dèficit equivalent al 1,1% del PIB. Ha apuntat com a única i realment sostenible solució el combat a l'atur, a l'economia submergida, a la precarietat laboral i salarial i el disseny d'una política fiscal justa i amb capacitat de finançar els drets socials i els serveis públics.

L'opció que va implementar el PSOE d'allargar l'edat de jubilació i el temps de cotització no constituïa cap alternativa real.

ICV-EUiA volem un debat global al voltant de la sostenibilitat de les pensions. Abordant l'economia submergida, el frau fiscal, l'ocupació, la natalitat, les polítiques de suport a les famílies i la política fiscal.

EL DEBAT
A continuació, s'ha encetat el debat entre les persones assistents, que han opinat i preguntat entorn a diferents temes, no exclusivament de les pensions.

Així, han aparegut els temes dels sistemes privats de pensions, del frau fiscal, de la responsabilitat de la ciutadania (alhora de donar resposta social a les agressions i alhora d'emetre el vot), de les aliances polítiques, de la derrota de les esquerres, de la crisi de la política. Respecte de preguntes, destacar la que ha interrogat entorn a si son realment financiables les propostes d'ICV-EUiA i  la que ha interrogat respecte si enderrocar aquestes polítiques és possible i si és possible revertir-les totalment.

En el torn de tancament d'intervencions i de donar respostes des de la Mesa, s'ha remarcat que PSOE i PP han rebentat el Pacte de Toledo. Cal una societat mobilitzada i organitzada i,  alhora, cal canviar la mentalitat de la gent. Si son possibles altres polítiques. Si es possible derrotar a la dreta. Davant del descrèdit de la política, la millor resposta a la ciutadania es: "assumeix dos compromisos: el primer, creieu en vosaltres mateixos, el segon, assumiu que sols no anem enlloc".

Des del territori, des de la política de proximitat, des d'un Nou Barris amb alt risc de fractura social, diem que si hi ha esperança. Que treballant i lluitant generem esperança. Que el veïnat es capaç d'organitzar una xarxa social de garantia alimentaria a Ciutat Meridiana. Tot un exemple de solidaritat i d'empoderament democràtic.  Quan sumem lluita social i lluita institucional, multipliquem capacitats de resposta, de resistència, de proposta i d'alternativa. La lluita institucional seguida de lluita social va fer empassar-se el No de la regidora CiU Nou Barris a habitatges d'emergència a Torre Baró. 
L'esperança es un motor imprescindible per a la construcció de l'alternativa. No per que la necessitem les esquerres transformadores. La necessita el nostre poble, la necessita el país. Una alternativa, per canviar-ho tot.






No hay comentarios:

Publicar un comentario